Molta Alta Tensió

Aquest dijous el Sr. Rodríguez Zapatero i el Sr. Chirac es trobaran a Girona entre d'altres raons per parlar de la connexió elèctrica a través d'una línia d'alta tensió que ha de creuar la frontera.

A part de la posició que pugui tenir en el tema de la MAT (en sóc contrari, no és cert que sigui necessària la connexió per millorar el subministrament d'energia elèctrica a les comarques gironines) el què em plantejo és com pot ser possible que des de 800 quilometres de distància (des de Madrid i des de Paris) hi hagi gent que prengui la decisió de fer passar una línia elèctrica per un lloc o per un altre, i a sobre ens volen fer creure que prenen aquesta decisió pensant en el futur de les comarques gironines.

Doncs res d'aixó, prenen aquesta decisió perquè la línia ha de creuar una frontera entre estats, i ja sabem que lo de les relacions internacionals és competència exclusiva dels estats. Clar, si en aquest tipus de qüestions la competència i, per tant, la decisió recau als governs estatals... una raó més per què Catalunya esdevingui un Estat!

Nosaltres som els que vivim en aquest territori, nosaltres som els que hi tenim més a dir (podriem discutir-nos aquí per veure com tenim el tema energètic, i fins i tot potser podriem acabar dient que necessitem incrementar el subministrament d'energia), em sembla injust que ens estiguin fer perdre el temps per rebutjar una infraestructura que no necessitem!

La política lingüística

Està en disputa sota quin departament queda adscrit la Secretaria de Política Lingüística entre ERC i PSC, sembla que la solució serà buscar una persona de consens per tal que la dirigeixi. A mi em preocupa poc qui sigui la persona escollida (millor que sigui una persona que tingui clar que el català que es parla arreu dels Països Catalans és un mateix idioma, no com el Sr. Montilla), sóc de l'opinió que la política lingüística que ha fet la Generalitat tant ara com abans ha estat sempre mal enfocada.

No vull dir que no s'hagin fet coses positives per a la normalització de l'ús social del català, els primers governs del President Pujol van ser claus i positius per aquesta qüestió. Però vull fer avinent que (i si erro ja m'ho fareu saber) no hem de deixar la qüestió de la normalització de l'ús social del català sols a l'administració, sinó que tots i totes els/les catalanoparlants hi podem fer molt més, i en molts casos no en som conscients. D'una banda pensem que la immigració té el deure de saber parlar el català, però molt sovint ells ni se'ls passa pel cap aprendra-la ja que no en tenen la necessitat. I no en tenen necessitat perquè els qui som catalanoparlants els fem un flac favor amagant-los la nostra llengua (és una qüestió psicològica digne d'estudi), per tant, si usem la nostra llengua arreu i amb tothom llavors estem incentivant increiblement el seu ús social.

És la nostra llengua i és tant digne com totes les altres, no cal tenir actituds xovinistes com els francesos, però sentir una miqueta més d'orgull per la nostra llengua és indispensable.

Els objectius del Sr. Montilla

Després d'escoltar el discurs llegit del Sr. Montilla m'he quedat una mica més tranquil pel què fa a les dues qüestions que considero cabdal en l'acció de govern per aquesta propera legislatura, el desplegament ràpid i complet de l'Estatut i la substancial millora del sistema del finançament de la Generalitat.

El Sr. Montilla va assenyalar com a objectius la construcció i la consolidació de la societat del benestar, assegurar la continuïtat de la bona situació econòmica, el desplegament de l'Estatut aprofitant les seves potencialitats en competències, finançament i de reconeixement de la nostra identitat nacional i treballar per l'equilibri territorial i ecològic de Catalunya impulsant totes les infraestructures que ens permetin afrontar amb garanties el futur i un creixement econòmic sotingut i sostenible.

La partitura sona bé, ara haurem de comprovar si la orquestra afina i sap tocar bé la composició.

Però pel què sembla, tot i que la orquestra faci un concert magistral, part del públic sembla que està disposat a fer soroll. La oposició sembla que no donarà treva i de qualsevol fotesa en farà un escàndol, com la crítica de CiU a la creació d'una Vice-presidència.

Estar a la oposició no agrada a ningú, però la oposició també és cabdal per tal que el país funcioni; ha de demanar al govern que faci les coses bé, ha d'assenyalar el bon camí quan el govern ho fa malament, ha de fer una oposició constructiva... Aixó també és necessari perquè el nostre país funcioni.

Un govern responsable y una oposició responsable són els ingredients bàsics per fer tornar la confiança dels ciutadans en la política.

Tripartit en quarantena

No cal que digui que com a vident de la política catalana no tinc massa futur.

Tenia el convenciment que l'Artur Mas seria el nou president de la Generalitat, el meu raonament era que havia guanyat les eleccions, tenia una diferència destacada d'escons sobre el segon partit parlamentari, i, a més, CiU ha estat la formació política més votada a totes les circumscripcions.

Un altre raonament que em feia és que no creia possible que el PSC tornés a pactar amb ERC, creia que no gosarien posar traves als interessos del PSOE, em sembla prou evident que la presència d'ERC al govern amb el PSC posa en risc la reelecció del President Zapatero. Aquest fet m'ha sorprès gratament, el PSC ha posat per davant els seus interessos per davant dels del PSOE, seria bo que aixó tingués continuïtat, per exemple creant un grup paralamentari propi al Congrés dels diputats.

No conenc els termes concrets de l'acord de govern (programa, organigrama,...), però el que és cert és que el Sr. Montilla (ara li haurem de dir president) és reaci a qualsevol defensa d'un enfortiment de l'autogovern de Catalunya, no veig clar que es dediqui a defensar amb força un desplegament estatutari ràpid i generòs, i que tingui una postura ferma en la millora del finançament de la Generalitat en el marc de la LOFCA.

A banda de les polítiques socials, necessàries per garantir el benestar de la ciutadania del nostre país, el què realment amb té preocupat és que passarà amb qüestions com la presència del català a les institucions espanyoles i europees, la projecció internacional de la cultura catalana, el reconeixament de les seleccions esportives catalanes a nivell internacional, el dret de la Generalitat a convocar referèndums,.... que ja sé que són qüestions que no omplen l'estòmac, però omplen l'orgull.

Ja m'he equivocat

Doncs, anava ben errat, acaben d'informar que en Montilla descarta la sociovergència, que el que vol és fer el tripartit d'esquerres o quedar-se a l'oposició.

Vaja, quin gran analista que estic fet, descartada la sociovergència, em queda el pacte CiU-ERC, si aquest tampoc s'esdevé, per tant es reedita el tripartit, llavors ja valdrà més que em retiri.

El negociador Duran i Lleida

CiU ja s'ha posat en marxa per intentar establir un acord de govern amb el PSC o amb ERC. És un encert no perdre ni un minut per tal de sondejar l'estat de la qüestió. El 2003 CiU va badar quan l'Artur Mas se'n va anar de vacances després de les eleccions.

Un detall que em sobta, però, és que de moment sembla que qui porta la veu cantant de l'estratègia negociaora sigui el Sr. Duran i Lleida i no el Sr. Mas. No sé fins a quin punt el Sr. Duran i Lleida és artífex de l'estratègia de la federació, però si és ell qui també porta el pes de les negociacions, aleshores veig molt díficil que CiU arribi a un acord de govern amb ERC (és coneguda la tírria d'en Duran i Lleida vers els seus dirigents), per tant, em decantaria pel pacte entre CiU i PSC com el més probable.

Reconec que queden obertes altres possibilitats, peró al meu entendre les veig encara més improbables. Anem-ho seguint!

El nou Govern de la Generalitat

Ja tenim els resultats de les eleccions al Parlament de Catalunya:

CiU 48 escons

PSC 37 escons

ERC 21 escons

PP 14 escons

ICV-EUiA 12 escons

Ciutadans 3 escons

A la vista d'aquests resultats crec que l'Artur Mas serà el pròxim President de la Generalitat de Catalunya. Ara bé, el resultat de CiU no li permet formar un govern en solitari, per tant, haurà de formar govern de coalició, i aquí són dues les opcions que es presenten:

D'una banda pot formar govern amb el PSC, seria un govern amb una àmplia majoria parlamentaria, el qual gaudiria del vistiplau del Govern espanyol. L'estabilitat s'imposaria, estabilitat entesa com que el govern CiU-PSC no faria trontollar l'statu quo actual.

Per altra banda hi pot haver un acord de govern entre CiU i ERC. Tot i que també tindrien majoria al Parlament, l'estabilitat seria més complicada, per una part les relacions entre el Govern català i el Govern espanyol no serien tant fluïdes, i, a més, rebria la desaprovació dels sectors econòmics més influents (que veuen ERC com un factor d'inestabilitat, ja que no casen amb els seus interessos).

Quina creieu que serà la opció que acabarà quallant?

El Panellòmetre

El diari Avui publica a la portada un resultat del panellòmetre, aquest diu, sobre la base de la venda de 96 panellets candidats, els següents resultats:

Artur Mas 31%

Josep-Lluís Carod-Rovira 24%

José Montilla 16%

Joan Saura 16%

Josep Piqué 13%

No costava tant que TV3 ho fes públic, aquest resultat no és representatiu de res, i dubto molt que pugui fer decidir el vot dels ciutadans, el més probable és que algun dels editors del TN migdia no li fes massa pes el resultat. Això diria molt poc de la suposada imparcialitat que se li suposa a tot periodista.

A TV3 se li ennueguen els panallets

Avui estava mirant el TN migdia de TV3 i han comentat que hi ha una pastisseria de Barcelona que ha fet panallets amb la imatge dels candidats a la Presidència de la Generalitat, aprofitant l'avinentesa de la contesa electoral de demà. Resulta que se'ls ha acudit fer un panallòmetre en el qual hi apareix el rànquing del "panallet candidat" més venut.

En acabar la notícia han dit que no podien dir com anava el rànquing ja que avui és dia de reflexió. He quedat parat, quina bestiesa més gran... anem a pams:

• Durant el dia de reflexió el què no està permès és que els partits polítics demanin el vot als ciutadans.
• La publicació de sondeigs electorals no està permesa des de la setamana passada.

Fer públic com anava el rànquing de la venda de "panallets candidats" no resulta ser ni una demanda de vot per cap partit polític ni molt menys una enquesta, per tant, no hi ha cap raó per no poder dir-ho.

O potser sí que hi havia una raó! Que als editors del TN migdia han preferit amagar-ho per alguna qüestió partidista. Desconec quin panallet candidat és el més venut al dia d'avui, però a finals de la setmana passada, des del mateix mitjà de comunicació es va dir que la imatge del candidat d'ERC, Josep-Lluís Carod-Rovira, era la més venuda.

Dubto molt que havent donat la dada de quin era el panallet més venut hagués fet canviar el sentit del vot dels ciutadans, si era aquesta la raó per la qual els responsables de TV3 no han volgut fer públic el resultat del panallòmetre.

El vot positiu i el vot negatiu

La campanya electoral per a les eleccions al Parlament de Cataluna s'acaba avui. Em fa l'efecte que ha sigut una campanya bastant buida de contingut, no perquè els diversos partits no s'hagin esforçat a explicar les seves propostes i projectes, sinó perquè els partits no han entrat a debatre els seus posicionaments en temes concrets.

A més, l'interès de la campanya ha estat centrat més en els possibles pactes que es poden esdevenir pasades les eleccions. Em quedo amb la sensació que molts electors no votaran per la proximitat a unes propostes o projecte, o sigui, que no votaran en positiu, sinó que votaran en contra d'un altre projecte, el què en aquest cas seria votar en negatiu. (Cal tenir present que votar en positiu o en negatiu és igual de vàlid i legítim, tot i que jo personalment prefereixo anar "a favor de..." que "en contra de...")

CiU ha demanat el vot perquè no es reediti el tripartit, ICV ha demanat el vot a perquè no governi la dreta, ERC demana el vot per evitar la connivència entre CiU i PSC, el PP demana el vot perquè ERC no entri al govern, el PSC vol evitar que hi hagi un govern de dretes o un front nacionalista...

Segur que hi haurà gent que votarà a un partit per què se sent identificat amb el projecte que representa, però també n'hi haurà que, tot i ser pròxim a les idees que representa un partit en votarà un altre per evitar que un tercer governi.

Això ha passat sempre i continuarà passant, és absolutament lógic en un marc de competència, la influència que exerceix l'entorn fa que ens posicionem i votem havent fet més càlculs que la mera elecció del projecte que ens és més proper, tant per identitat com per ideologia.

I és que a Catalunya tenim un comportament electoral bàsicament definit per l'eix identitari o d'estatus polític i l'eix ideològic, i els càlculs que fem a partir de l'eix que li atorguem més importància determinarà el nostre vot, ja sigui un vot primordialment en sentit positiu o un vot primordialment en sentit negatiu (el nostre vot sempre conté elements de positivitat i elements de negativitat).