Politiqueix

Molta Alta Tensió

2006-11-13T22:34:00.000+01:00

Aquest dijous el Sr. Rodríguez Zapatero i el Sr. Chirac es trobaran a Girona entre d'altres raons per parlar de la connexió elèctrica a través d'una línia d'alta tensió que ha de creuar la frontera.

A part de la posició que pugui tenir en el tema de la MAT (en sóc contrari, no és cert que sigui necessària la connexió per millorar el subministrament d'energia elèctrica a les comarques gironines) el què em plantejo és com pot ser possible que des de 800 quilometres de distància (des de Madrid i des de Paris) hi hagi gent que prengui la decisió de fer passar una línia elèctrica per un lloc o per un altre, i a sobre ens volen fer creure que prenen aquesta decisió pensant en el futur de les comarques gironines.

Doncs res d'aixó, prenen aquesta decisió perquè la línia ha de creuar una frontera entre estats, i ja sabem que lo de les relacions internacionals és competència exclusiva dels estats. Clar, si en aquest tipus de qüestions la competència i, per tant, la decisió recau als governs estatals... una raó més per què Catalunya esdevingui un Estat!

Nosaltres som els que vivim en aquest territori, nosaltres som els que hi tenim més a dir (podriem discutir-nos aquí per veure com tenim el tema energètic, i fins i tot potser podriem acabar dient que necessitem incrementar el subministrament d'energia), em sembla injust que ens estiguin fer perdre el temps per rebutjar una infraestructura que no necessitem!

La política lingüística

2006-11-10T18:56:00.000+01:00

Està en disputa sota quin departament queda adscrit la Secretaria de Política Lingüística entre ERC i PSC, sembla que la solució serà buscar una persona de consens per tal que la dirigeixi. A mi em preocupa poc qui sigui la persona escollida (millor que sigui una persona que tingui clar que el català que es parla arreu dels Països Catalans és un mateix idioma, no com el Sr. Montilla), sóc de l'opinió que la política lingüística que ha fet la Generalitat tant ara com abans ha estat sempre mal enfocada.

No vull dir que no s'hagin fet coses positives per a la normalització de l'ús social del català, els primers governs del President Pujol van ser claus i positius per aquesta qüestió. Però vull fer avinent que (i si erro ja m'ho fareu saber) no hem de deixar la qüestió de la normalització de l'ús social del català sols a l'administració, sinó que tots i totes els/les catalanoparlants hi podem fer molt més, i en molts casos no en som conscients. D'una banda pensem que la immigració té el deure de saber parlar el català, però molt sovint ells ni se'ls passa pel cap aprendra-la ja que no en tenen la necessitat. I no en tenen necessitat perquè els qui som catalanoparlants els fem un flac favor amagant-los la nostra llengua (és una qüestió psicològica digne d'estudi), per tant, si usem la nostra llengua arreu i amb tothom llavors estem incentivant increiblement el seu ús social.

És la nostra llengua i és tant digne com totes les altres, no cal tenir actituds xovinistes com els francesos, però sentir una miqueta més d'orgull per la nostra llengua és indispensable.

Els objectius del Sr. Montilla

2006-11-08T21:30:00.000+01:00

Després d'escoltar el discurs llegit del Sr. Montilla m'he quedat una mica més tranquil pel què fa a les dues qüestions que considero cabdal en l'acció de govern per aquesta propera legislatura, el desplegament ràpid i complet de l'Estatut i la substancial millora del sistema del finançament de la Generalitat.

El Sr. Montilla va assenyalar com a objectius la construcció i la consolidació de la societat del benestar, assegurar la continuïtat de la bona situació econòmica, el desplegament de l'Estatut aprofitant les seves potencialitats en competències, finançament i de reconeixement de la nostra identitat nacional i treballar per l'equilibri territorial i ecològic de Catalunya impulsant totes les infraestructures que ens permetin afrontar amb garanties el futur i un creixement econòmic sotingut i sostenible.

La partitura sona bé, ara haurem de comprovar si la orquestra afina i sap tocar bé la composició.

Però pel què sembla, tot i que la orquestra faci un concert magistral, part del públic sembla que està disposat a fer soroll. La oposició sembla que no donarà treva i de qualsevol fotesa en farà un escàndol, com la crítica de CiU a la creació d'una Vice-presidència.

Estar a la oposició no agrada a ningú, però la oposició també és cabdal per tal que el país funcioni; ha de demanar al govern que faci les coses bé, ha d'assenyalar el bon camí quan el govern ho fa malament, ha de fer una oposició constructiva... Aixó també és necessari perquè el nostre país funcioni.

Un govern responsable y una oposició responsable són els ingredients bàsics per fer tornar la confiança dels ciutadans en la política.

Tripartit en quarantena

2006-11-06T16:17:00.000+01:00

No cal que digui que com a vident de la política catalana no tinc massa futur.

Tenia el convenciment que l'Artur Mas seria el nou president de la Generalitat, el meu raonament era que havia guanyat les eleccions, tenia una diferència destacada d'escons sobre el segon partit parlamentari, i, a més, CiU ha estat la formació política més votada a totes les circumscripcions.

Un altre raonament que em feia és que no creia possible que el PSC tornés a pactar amb ERC, creia que no gosarien posar traves als interessos del PSOE, em sembla prou evident que la presència d'ERC al govern amb el PSC posa en risc la reelecció del President Zapatero. Aquest fet m'ha sorprès gratament, el PSC ha posat per davant els seus interessos per davant dels del PSOE, seria bo que aixó tingués continuïtat, per exemple creant un grup paralamentari propi al Congrés dels diputats.

No conenc els termes concrets de l'acord de govern (programa, organigrama,...), però el que és cert és que el Sr. Montilla (ara li haurem de dir president) és reaci a qualsevol defensa d'un enfortiment de l'autogovern de Catalunya, no veig clar que es dediqui a defensar amb força un desplegament estatutari ràpid i generòs, i que tingui una postura ferma en la millora del finançament de la Generalitat en el marc de la LOFCA.

A banda de les polítiques socials, necessàries per garantir el benestar de la ciutadania del nostre país, el què realment amb té preocupat és que passarà amb qüestions com la presència del català a les institucions espanyoles i europees, la projecció internacional de la cultura catalana, el reconeixament de les seleccions esportives catalanes a nivell internacional, el dret de la Generalitat a convocar referèndums,.... que ja sé que són qüestions que no omplen l'estòmac, però omplen l'orgull.

Ja m'he equivocat

2006-11-03T20:08:00.000+01:00

Doncs, anava ben errat, acaben d'informar que en Montilla descarta la sociovergència, que el que vol és fer el tripartit d'esquerres o quedar-se a l'oposició.

Vaja, quin gran analista que estic fet, descartada la sociovergència, em queda el pacte CiU-ERC, si aquest tampoc s'esdevé, per tant es reedita el tripartit, llavors ja valdrà més que em retiri.

El negociador Duran i Lleida

2006-11-03T18:29:00.000+01:00

CiU ja s'ha posat en marxa per intentar establir un acord de govern amb el PSC o amb ERC. És un encert no perdre ni un minut per tal de sondejar l'estat de la qüestió. El 2003 CiU va badar quan l'Artur Mas se'n va anar de vacances després de les eleccions.

Un detall que em sobta, però, és que de moment sembla que qui porta la veu cantant de l'estratègia negociaora sigui el Sr. Duran i Lleida i no el Sr. Mas. No sé fins a quin punt el Sr. Duran i Lleida és artífex de l'estratègia de la federació, però si és ell qui també porta el pes de les negociacions, aleshores veig molt díficil que CiU arribi a un acord de govern amb ERC (és coneguda la tírria d'en Duran i Lleida vers els seus dirigents), per tant, em decantaria pel pacte entre CiU i PSC com el més probable.

Reconec que queden obertes altres possibilitats, peró al meu entendre les veig encara més improbables. Anem-ho seguint!

El nou Govern de la Generalitat

2006-11-02T16:07:00.000+01:00

Ja tenim els resultats de les eleccions al Parlament de Catalunya:

CiU 48 escons

PSC 37 escons

ERC 21 escons

PP 14 escons

ICV-EUiA 12 escons

Ciutadans 3 escons

A la vista d'aquests resultats crec que l'Artur Mas serà el pròxim President de la Generalitat de Catalunya. Ara bé, el resultat de CiU no li permet formar un govern en solitari, per tant, haurà de formar govern de coalició, i aquí són dues les opcions que es presenten:

D'una banda pot formar govern amb el PSC, seria un govern amb una àmplia majoria parlamentaria, el qual gaudiria del vistiplau del Govern espanyol. L'estabilitat s'imposaria, estabilitat entesa com que el govern CiU-PSC no faria trontollar l'statu quo actual.

Per altra banda hi pot haver un acord de govern entre CiU i ERC. Tot i que també tindrien majoria al Parlament, l'estabilitat seria més complicada, per una part les relacions entre el Govern català i el Govern espanyol no serien tant fluïdes, i, a més, rebria la desaprovació dels sectors econòmics més influents (que veuen ERC com un factor d'inestabilitat, ja que no casen amb els seus interessos).

Quina creieu que serà la opció que acabarà quallant?

El Panellòmetre

2006-11-01T11:19:00.000+01:00

El diari Avui publica a la portada un resultat del panellòmetre, aquest diu, sobre la base de la venda de 96 panellets candidats, els següents resultats:

Artur Mas 31%

Josep-Lluís Carod-Rovira 24%

José Montilla 16%

Joan Saura 16%

Josep Piqué 13%

No costava tant que TV3 ho fes públic, aquest resultat no és representatiu de res, i dubto molt que pugui fer decidir el vot dels ciutadans, el més probable és que algun dels editors del TN migdia no li fes massa pes el resultat. Això diria molt poc de la suposada imparcialitat que se li suposa a tot periodista.

A TV3 se li ennueguen els panallets

2006-10-31T19:27:00.000+01:00

Avui estava mirant el TN migdia de TV3 i han comentat que hi ha una pastisseria de Barcelona que ha fet panallets amb la imatge dels candidats a la Presidència de la Generalitat, aprofitant l'avinentesa de la contesa electoral de demà. Resulta que se'ls ha acudit fer un panallòmetre en el qual hi apareix el rànquing del "panallet candidat" més venut.

En acabar la notícia han dit que no podien dir com anava el rànquing ja que avui és dia de reflexió. He quedat parat, quina bestiesa més gran... anem a pams:

Durant el dia de reflexió el què no està permès és que els partits polítics demanin el vot als ciutadans.
La publicació de sondeigs electorals no està permesa des de la setamana passada.

Fer públic com anava el rànquing de la venda de "panallets candidats" no resulta ser ni una demanda de vot per cap partit polític ni molt menys una enquesta, per tant, no hi ha cap raó per no poder dir-ho.

O potser sí que hi havia una raó! Que als editors del TN migdia han preferit amagar-ho per alguna qüestió partidista. Desconec quin panallet candidat és el més venut al dia d'avui, però a finals de la setmana passada, des del mateix mitjà de comunicació es va dir que la imatge del candidat d'ERC, Josep-Lluís Carod-Rovira, era la més venuda.

Dubto molt que havent donat la dada de quin era el panallet més venut hagués fet canviar el sentit del vot dels ciutadans, si era aquesta la raó per la qual els responsables de TV3 no han volgut fer públic el resultat del panallòmetre.

El vot positiu i el vot negatiu

2006-10-30T13:39:00.000+01:00

La campanya electoral per a les eleccions al Parlament de Cataluna s'acaba avui. Em fa l'efecte que ha sigut una campanya bastant buida de contingut, no perquè els diversos partits no s'hagin esforçat a explicar les seves propostes i projectes, sinó perquè els partits no han entrat a debatre els seus posicionaments en temes concrets.

A més, l'interès de la campanya ha estat centrat més en els possibles pactes que es poden esdevenir pasades les eleccions. Em quedo amb la sensació que molts electors no votaran per la proximitat a unes propostes o projecte, o sigui, que no votaran en positiu, sinó que votaran en contra d'un altre projecte, el què en aquest cas seria votar en negatiu. (Cal tenir present que votar en positiu o en negatiu és igual de vàlid i legítim, tot i que jo personalment prefereixo anar "a favor de..." que "en contra de...")

CiU ha demanat el vot perquè no es reediti el tripartit, ICV ha demanat el vot a perquè no governi la dreta, ERC demana el vot per evitar la connivència entre CiU i PSC, el PP demana el vot perquè ERC no entri al govern, el PSC vol evitar que hi hagi un govern de dretes o un front nacionalista...

Segur que hi haurà gent que votarà a un partit per què se sent identificat amb el projecte que representa, però també n'hi haurà que, tot i ser pròxim a les idees que representa un partit en votarà un altre per evitar que un tercer governi.

Això ha passat sempre i continuarà passant, és absolutament lógic en un marc de competència, la influència que exerceix l'entorn fa que ens posicionem i votem havent fet més càlculs que la mera elecció del projecte que ens és més proper, tant per identitat com per ideologia.

I és que a Catalunya tenim un comportament electoral bàsicament definit per l'eix identitari o d'estatus polític i l'eix ideològic, i els càlculs que fem a partir de l'eix que li atorguem més importància determinarà el nostre vot, ja sigui un vot primordialment en sentit positiu o un vot primordialment en sentit negatiu (el nostre vot sempre conté elements de positivitat i elements de negativitat).

L'actitud irresponsable de l'Artur Mas

2006-10-27T15:59:00.000+02:00

Analitzem les següents declaracions que ha formulat el presidenciable Artur Mas:

Si la federació nacionalista guanya les eleccions però finalment acaba governant una altra vegada el tripartit "la crisi política i social serà molt gran".

A més, ha reblat:

Si això passa, CiU farà una oposició molt més dura que la que ha fet fins ara.

En un sistema polític parlamentari com el que regeix l'autonomia política de Catalunya hi ha unes regles de joc establertes per escollir el President de la Generalitat. I aquestes regles de joc estableixen que serà President el diputat/la diputada que aconsegueixi el suport majoritari dels diputats/les diputades del Parlament.

Et pot no agradar la desició adoptada pel Parlament, és legítim, fins i tot et pot no agradar les regles de joc establertes, el què no es pot fer és deslegitimar el President escollit segons les normes establertes en el Reglament del Parlament de Catalunya. Si el que no agrada són les regles de joc, hi ha l'opció d'intentar canviar-les, però el què no es pot fer és amenaçar amb una crisi política i social, aixó és molt greu, és d'una irresponsabilitat enorme.

Pel bé de l'estabilitat del sistema polític català seria bo que el presidenciable de CiU, Artur Mas, canviés la seva irresponsable actitud.

L'autonomia total del PSC

2006-10-27T12:56:00.000+02:00

El presidenciable José Montilla ha defensat "l'autonomia total" del PSC per establir els pactes postelectorals, en un intent de posar fre a les acusacions de dependència respecte al PSOE que li fomulen CiU i ERC. El President espanyol Rodríguez Zapatero ho va voler evidenciar dient que José Montilla tenia les mans lliures.

José Montilla no diu cap mentida quan afirma l'autonomia total del PSC per establir els pactes postelectorals, ara bé, no hem de confondre aquesta afirmació amb què el PSC establirà pactes postelectorals que vagin en contra dels interessos de la cúpula del PSOE. El President Maragall era una persona incòmoda perquè el seu pensament no concordava amb els interessos de Ferraz. Amb José Montilla aixó no passarà, ja que el seu pensament concorda amb els interessos dels dirigents del PSOE.

És així com el President Rodríguez Zapatero té la certesa que el candidat José Montilla no farà res que posi en perill l'estabilitat del seu Govern; aquest fet va en detriment de qualsevol millora de l'autogovern de Catalunya, ja que el segon partit del Paralament de Catalunya en rebutjarà qualsevol intent.

L'enquesta del CIS

2006-10-25T15:47:00.000+02:00

Avui s'ha publicat l'enquesta electoral el·laborada pel Centro de Investigaciones Sociológicas, (demà és l'últim dia que es poden publicar enquestes abans no s'esdevinguin les eleccions) en la qual hi trobem l'estimació de vot i l'estimació d'escons, tant a nivell de circumscripcions electorals com el total de Catalunya. Agafo aquests resultats per fer un petit anàlisi de qui i com governarà la Generalitat durant la XVIII legislatura, no per què cregui que són dels que s'acosten més al què finalment passarà l'1 de novembre, sinó per què és d'un organisme públic i, a més, tenen la seriositat de dir que aplicant altres mètodes de càlcul l'estimació seria diferent!

CiU 50-52

PSC 39

ERC 21

PP 13-14

ICV-EUiA 10-11

A la llum d'aquests resultats sembla ser que ERC torna a tenir l'opció d'escollir o CiU o PSC-ICV, com en el 2003, però cal tenir present que vivim en un escenari ben diferent, i és que a Madrid hi governa el PSOE i no el PP, aquest és un factor a tenir molt en compte.

Primer de tot hem de considerar que ERC no faria president ni a en Mas ni a en Montilla si no hi ha un acord de Govern. Però també hem de tenir present que ni CiU ni PSC no acceptaran fer un acord de Govern amb ERC. O sigui, ni l'anomenat tripartit d'esquerres ni l'anomenat front nacionalista seria una realitat.

Aquesta vegada no hi hauria President de la Generalitat a la primera votació en el debat d'investidura (en la qual cal la majoria absoluta) sinó en la segona votació (en la qual és investit President aquell qui tingui la majoria de vots dels diputats del Parlament). ERC votaria el seu candidat (21 escons). CiU votaria el seu candidat (posem que són 51 escons), el PSC votaria el seu candidat i ICV votaria el del PSC (posem que són 50 escons).

Així tenim que en Mas seria el candidat que rebria la majoria de vots en el debat d'investidura, seria investit President de la Generalitat i formaria Govern en solitari. Seria un Govern en minoria al Parlament, però el PSC no li posaria difícil, almenys fins que en Zapatero hagués tornat a ser escollit Presidente del Gobierno español (any 2008, si és que no s'avancen al 2007).

Lideratge i programa

2006-10-25T09:16:00.000+02:00

Dir que el Govern presidit pel President Maragall no ha tingut un programa conjunt i coherent és del tot maliciós. S’ha fet feina, s’ha planificat, s’ha programat, s’ha actuat i s’ha buscat la participació i el consens dels diversos agents de la societat catalana. I ara resulta que de la recerca del consens en diuen falta de lideratge, confonent d’aquesta manera el lideratge amb la presa de decisions unilaterals.

Potser hi ha hagut coses que el Govern Catalanista i d’Esquerres no ha fet bé, però no podem estar contents de l’oposició, que s’ha passat tota la legislatura tirant benzina al foc, tot sovint amb una clara voluntat de deslegitimació del Govern constituït amb totes les de la llei.

Clar que s’ha de demanar al Govern que actui amb responsabilitat, però no podem demanar menys a l’oposició.

Les enquestes electorals

2006-10-24T16:02:00.000+02:00

Les enquestes electorals que apareixen als mitjans de comunicació abans i, sobretot, durant la campanya electoral són un fenomen que tenen un cert caire morbós i, per això, són un gran tema de debat.

El tema de les enquestes l'hem d'agafar pel que realmet és, o sigui, són un sondeig entre una part molt petita de la població, fet que per sí sol comporta ja un gran marge d'error; a més cal considerar també que els enquestats poden no dir la veritat o que segons com es formuli la pregunta s'indueixi a contestar en un determinat sentit (aquesta és la cuina prèvia a la realització del sondeig). A més, si tenim present que els resultats que proporciona l'enquesta poden ser objecte d'una altra cocció alhora de presentar-los, no hi ha dubte que cal mirar-se-les des d'una distància prudencial.

Tampoc negaré que tinguin un punt de certesa, tot i que els resultats dels diversos sondeigs electorals puguin diferir més o menys, la gran majoria es mouen dins un patró similar, fet que ens permet intuïr com està el panorama.

L'interès per les enquestes electorals de les eleccions al Parlament de Catalunya de l'1 de novembre, deriva de la incògnita sobre les majories que es podran establir per a la formació del proper Govern de la Generalitat de Catalunya. Aixó va estretament lligat a l'animat debat sobre els pactes postelectorals.

De pactes va la cosa

2006-10-23T17:11:00.000+02:00

Les eleccions al Parlament de Catalunya de l'1 de novembre centren el seu interès en els pactes postelectorals que es poden esdevenir per a la formació del nou Govern de Catalunya. Fins que no tinguem l'escenari que posarà sobre la taula la jornada electoral de l'1 de novembre, les suposicions de pactes postelectorals poden arribar a ser frívoles i, tot sovint, tendencioses.

Tot i així, m'atraveixo a fer uns comentaris de per on pot anar la cosa. Prenent com a base que CiU serà la plataforma electoral amb més escons al Parlament, sense arribar a la majoria absoluta, que la suma entre els escons de CiU i PP tampoc arribaran a 68 escons, i que la distància entre CiU i PSC s'eixamplarà significativament, només preveig dos possibles pactes postelectorals, i en tots CiU estarà al Govern i l'Artur Mas en serà el President.

Escenari 1: CiU governant en solitari i en minoria, amb el suport extern del PSC. Crec que és improbable que CiU i PSC signin un acord de govern per governar junts la Generalitat.

Escenari 2: Acord de Govern entre CiU i ERC. Crec que ERC sols donarà suport a CiU si acorden governar junts la Generalitat.

Per últim, no em plantejo la possibilitat d'una reedició del tripartit d'esquerres, encara que aritmèticament puguin assolir la majoria absoluta. Crec que el PSC no signarà cap acord de govern amb ERC, aixó podria posar en perill la reelecció del President Zapatero.

En fi, quan tingui els resultats de les eleccions tornaré a dibuixar possibles escenaris postelectorals.